Tant de bo tots els somnis fossin com aquest que acabava de tenir. Jove, audaç, infranquejable... invencible... immortal! Llàstima que els somnis siguin no res més que somnis...
somnis...
somnis...
Maleïa el despertador cada matí, no podia suportar la rutina que l’envoltava.. era tan... com dir-ho? frívola, superficial, insípida! cada dia, quan els seus peus palpaven l’horrible fred del terra desitjava trobar-se a l’altra punta del món, ben lluny, allà on els seus desitjos es fessin realitat. Quantes coses donaria per ser com en el somni de jove, audaç, infranquejable, invencible... immortal!
Ella encara no ho sabia, però ben aviat els seus desitjos es trobarien entre les seves mans inquietes.
Alba Cabré Coll
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada