Inquietes... aquest era el problema... que fossin tan inquietes, no paraven de moure’s ni una fracció de segon, sempre fent coses, sempre traginant a contra temps com si fossin un ocell endarrerit en la seva travessia al voltant del món. No podia desitjar amb més fermesa que el seu viatge fins llavors acabés, que el seu rellotge deixés de tenir trenta hores i passés a tenir-ne vint-i-quatre i que d'aquestes, deu fossin per ella.
Frustrada pensava en el pas de tots els hiverns, primaveres, estius i tardors de la seva vida, monòtons, monocromàtics, sense cap al·licient que hi donés un xic de color. No podia seguir així , havia de trencar la rutina...
Era el dia perfecte, 31 desembre de 1930. I com deia la seva àvia, any nou i vida nova! Era el moment d'apropar les cintes ondulants dels seus desitjos i fer-hi un llaç ben maco al voltant del cor.
Deu minuts més tard estava fora de casa preparada per acceptar el repte del canvi.
Carlota.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada